Vint-i-cinc anys de la Unió de Pagesos (1974 - 1999)
Peix i Massip, Andreu

Lleida : Pagès, 1999.
ISBN 8479356227

La Unió de Pagesos fou el resultat organitzatiu d'un llarg camí recorregut pel nou moviment pagès català durant el franquisme tardà. En el seu si hi actuaren organitzacions polítiques ben diferents: comunistes, socialistes, democratacristians, socialdemòcrates o nacionalistes. En aquest llibre, un dels seus fundadors, realitza una crònica sobre els avatars viscuts pel sindicat pagès des de 1974 fins 1999: la seva fundació, les primeres manifestacions, les vagues agràries dels anys setanta i vuitanta -les conegudes com Tractorades-, tot resseguint els avenços i retrocessos en la liquidació de les estructures heretades del règim franquista al camp, que encara van sobreviure més d'una dècada després del final de la dictadura en el nou règim autonòmic.

La Protesta de sólo unos pocos : el débil y tardío surgimiento de la protesta laboral y la oposición democrática al régimen franquista en Andalucía Oriental, 1951 - 1976
Ortega, María teresa

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 26 (2003) p. 113-160)

El present article té per objecte l'estudi i l'anàlisi d'un tema fins ara escassament tractat per la història de l'oposició al franquisme. S'ocupa dels factors que van fer possible el ressorgiment del moviment obrer i sindical, o de la protesta laboral, en les províncies escassament industrialitzades de l'Andalusia Oriental. D'aquesta manera, pretén acabar amb la visió tradicional creada per la historiografia que ha limitat els actes de protesta contra el règim de Franco a aquells espais intensament industrialitzats del nostre país. La present investigació, centrada en les províncies de Granada i Jaén i la seva evolució al llarg d'un dilatat període històric situat entre el final de la Guerra Civil i l'etapa final del règim franquista, condueix a la següent conclusió: malgrat l'existència de múltiples obstacles tals com els negatius efectes de les polítiques franquistes d'industrialització, el predomini del minifundisme empresarial o la debilitat de la classe obrera urbana, també es va produir a les províncies estudiades una reconstrucció de la cultura de la protesta i la reivindicació democràtica, si bé aquesta fou més lleu i més tardana.

De pagesos a ciutadans : Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agrari a Catalunya
Mayayo i Artal, Andreu

Barcelona : Afers, 1995
ISBN 9788486574253

Contra la imatge urbana d'un Món rural marcat per l'individualisme i el conformisme paralitzador, aquest llibre posa en relleu el dinamisme del societarisme pagès -cooperatives i Sindicats- en un ampli arc cronològic que va des dels seus orígens fins a l'actualitat. El trencament de la cultura tradicional, amb les transformacions socials de finals del segle XIX, no va suposar una destrucció de la solidaritat de la comunitat rural. Tot el contrari, l'aparició d'aquestes noves institucions associatives, de caràcter democràtic, constituïa la major aportació de la cultura popular al desenvolupament de la societat política contemporània. Un llarg camí que s'iniciava en un context marcat per la reestructuració econòmica -impacte del mercat, pressió dels terratinents urbans, plaga de la fil·loxera- i un forta Conflictivitat social que enfrontava els pagesos independents i els arrendataris amb uns propietaris que intentaven descarregar sobre els treballadors el cost de la crisi agrària. Ben aviat, les associacions autònomes del món pagès van haver de competir amb el sindicat paternalista i conservador promogut pels propietaris i l'Església, al mateix temps que rebien la influència dels Sindicats revolucionaris. Des d'aleshores i fins l'època de la integració europea, aquest estudi permet seguir la lluita secular dels pagesos catalans per "viure de la terra" amb dignitat.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

Lluitadors quotidians : L'antifranquisme, el canvi polític i la construcció de la democràcia al Montsià (1972 - 1979)
Ferrer González, Cristian

Lleida : Universitat de Lleida, 2014
ISBN 9788484096412

L'obra aborda la crisi del franquisme i tot el període de la Transició des de l'òptica i les estratègies de lluita de les classes populars del Montsià, una comarca de la Catalunya rural on, sota una calma només aparent, l'antifranquisme va saber desenvolupar estratègies resistents i opositores capaces de llençar un seriós desafiament als representants del règim en l'àmbit local. El llibre atén d'una manera destacada les lluites laborals i polítiques de la pagesia en el Sindicat Vertical, l'activisme cívic i lúdic creador d'una cultura contrahegemònica que potenciaria l'acció unitària de l'antifranquisme mitjançant la creació d'"espais segurs" allunyats dels escenaris principals de la lluita de classes. Després de l'obertura del procés constituent el leitmotiv de l'antifranquisme seria la gestió i domini de les corporacions locals, objectiu no culminat fins a l'abril de 1979, moment que tanca l'estudi. Per últim, es reflexiona sobre les xarxes de corrupteles que haurien sobreviscut al canvi polític i sobre les quals creixerien els nous partits governants.